Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

El divendres dia 28 de setembre a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam parlar sobre la estructura del discurs en una exposició oral.

L'estructura del discurs:

• Introducció: es presenta el tema i els objectius. Ha de ser efectiva perquè al començament de l'exposició l'atenció del públic és més alta.
• Desenvolupament: es transmeten les informacions en un ordre lògic. En aquesta fase l'atenció del públic baixa i, per tant, cal motivar i captar l'atenció amb exemples, humor...
• Conclusió: es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

Introducció:
"Allò que comença bé ja està mig acabat".

• En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
• En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

Fórmules introductòries:

• Definició: comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius.
• Presentació del guió.
• Preguntes.
• Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
• Documentació: notícia o dades recents.
• Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
• Anècdota per introduir el tema.
• Cita / exemple / refrany.

Desenvolupament:
Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu:

PER A INFORMAR:  Estructura descriptiva o estructura cronològica (durada).
PER A CONVÈNCER: Estructura inductiva: informació de casos concrets per arribar a la idea general.

Conclusió:
Funcions bàsiques:

• Tancar el discurs.
• Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
• Deixar una bona impressió final.

Té un efecte determinant en la fixació de continguts. L'últim mig minut és important, s'ha de fer una conclusió interessant.


Fórmules de tancament:

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l'acció.
• Anunci d'un esdeveniment futur, dada rellevant i atractiva.
• Promesa.
• Apel·lar els sentiments i emocions té molt d'afecte.