El dia 3 de novembre a classe de GTIC vam parlar sobre els powerpoint.
L’ús tradicional, avantatges i inconvenients:
Ús tradicional, anomenat així perquè estaria més proper a les metodologies que consideren el professor com
la font del saber, com qui ha de transmetre el coneixement de la millor manera possible a
l’alumne “Classe magistral”.
Avantatges:
• L’alumne sempre té en pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus
o de l’esquema...
• Permet d’incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.
• Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo,
animacions,...
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el
significat dels continguts
El principal desavantatge però, és que tot això està encaminat a establir un tipus de
discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic, per això perpetua una metodologia
molt concreta.
Desavantatges:
• Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix
amb claredat.
• L’orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla.
• Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense
atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat.
• Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la
repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.
• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb
el cansament que això provoca als alumnes.
• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició
en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que,
en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.
• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que
els alumnes ho assimilen més ràpid.
• S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de
l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.
L’ús creatiu del PowerPoint:
Hi ha un seguit de trets que identifiquen un ús concret de les presentacions com una
modalitat innovadora. Alguns d’aquests trets són:
- Presentacions que treballen en espais i moments que van mes enllà de la
situació de classe formal. Hi ha un abans i un després tant per part de
l’alumne com del professor.
- Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor/alumne o
alumne/alumne.
- Presentacions que incorporem elements propis del llenguatge audiovisual com
un element més que ens facilita l’expressió a classe i sobretot el treball
referent a actituds, normes i valors o el treball més encaminat a les emocions.
- Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador.
- Presentacions que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu.
- Presentacions que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels
continguts.
- La no limitació de l’ús del programa PowerPoint a les presentacions i pensar
què es tracta d’una bona eina amb moltes més possibilitats que les de crear i
visualitzar diapositives.
- El PowerPoint dóna suport i potencia les metodologies que conscientment
vulguem emprar a classe. No ens les delimita ni les constreny.
Propostes d’ús creatiu i multimedial del PowerPoint:
La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada.
Un dels punt innovadors d’aquesta proposta seria fer possible l’accés aleatori a qualsevol imatge o ampliació de manera que el mestre o orador pogués flexibilitzar el seu discurs i és pogués adaptar al ritme i/o interessos de la classe. Fugim doncs del discurs lineal.
Suposant una exposició musical, també podríem crear un “sac” de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori.
La interacció amb el grup classe ens dóna peu a un grup de propostes interessants, com ara la de crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les respostes correctes fer una sessió de repàs d’un tema o de coneixements previs diferent i molt motivadora, talment com si es tractés d’un joc realitzat pel conjunt de la classe.
Si en una diapositiva col·loquem un error, podem proposar als nostre alumnes que el trobin. El que tenim d’original en aquest cas és que en clicar sobre el llorigó (que pot ser un text o una imatge mal col·locada o errònia) podem obrir una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor.
Construir entre tots és una exercici excel·lent per fer a classe. Podem tenir una diapositiva de PowerPoint preparada amb tot una sèrie d’elements i entre tots anar-los col·locant en el lloc corresponent i fer així una tasca de creació conjunta.
En definitiva, no cal portar les presentacions completament acabades a classe ja que el fet de construir-les entre tots utilitzant un sistema de visualització col·lectiu és altament gratificant.
Per als més petits de l’escola els programes de presentacions els podem utilitzar com ara els baguls dels contistes, com aquell sac d’on apareixen tot d’objectes que farem servir per explicar el conte. Així doncs podem tenir en les diapositives del PowerPoint imatges dels protagonistes, els decorats, els instruments que apareixeran a la història, així com alguns sons i, sobretot, diferents finals per poder triar.
