Llengua i llenguatge

El divendres 23 de Setembre de 2011 a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam parlar sobre la llengua i el llenguatge. Per poder contestar a aquesta pregunta, a la classe anterior se'ns va fer redactar per a la sessió posterior què era llengua i què era llenguatge i vam llegir l'article TUSON, J. (1984). Lingüística. Després de llegir algunes redaccions de les companyes de classe, vam continuar treballant el tema i vam veure que tots els humans ens comuniquem per mitjà d'una o més llengües i només nosaltres posseïm el do de poder parlar. El llenguatge ens defineix com a humans, és una capacitat innata, però s'ha de desenvolupar la capacitat de parlar a partir dels 12-14 mesos. Amb el llenguatge reduïm i ordenem el món i gràcies a ell som capaços de pensar, tenir memòria i autoexpressar-nos (diàleg intern). A continuació vam definir les llengües com "autèntics monuments de la naturalesa", tot i que una definició correcta seria "sistema de signes orals (reflectit sovint en un codi escrit) propi d'una comunitat". Podem afirmar doncs, que el llenguatge és més que un mitjà de comunicació.

El concepte de llengua no és suficient, necessitem un concepte que uneixi la llengua i l'ús:

Competència comunicativa: "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants". 

 La competència comunicativa té 4 components:

1. Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic, s'ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic.

2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús, s'ocupa de la situació dels participants, del propòsit de la interacció i de les normes i convencions de la interacció.

3. Competència discursiva: Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significants per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S'ocupa de la cohesió de la forma i de la coherència en el significat.

4. Competència estratègica: Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències o per afavorir l'efectivitat de la comunicació.